L’habitatge social agrupa els recursos residencials d’ISOM orientats a prevenir, atendre i reduir l’exclusió residencial. El nostre model parteix d’una atenció interseccional integrada: entenem que l’accés i el sosteniment de l’habitatge estan condicionats per desigualtats i circumstàncies que interactuen —com els ingressos, el gènere, l’edat, l’origen, la situació administrativa, la salut o la xarxa de suport— i que requereixen respostes articulades.
Inclou habitatges amb diferents intensitats de suport, horitzons d’estada i formes d’acompanyament. Aquesta diversitat permet respondre a situacions d’emergència, processos d’estabilització residencial i processos d’inclusió i autonomia, d’acord amb les necessitats de cada persona o unitat de convivència.
L’habitatge s’articula amb els suports que cada situació requereix: acompanyament socioeducatiu, suport jurídic, suport econòmic i tramitació d’ajuts, formació i orientació laboral, mediació i convivència, activitats comunitàries i, quan és necessari, atenció social i sanitària. La resposta no es basa en la simple derivació o suma de recursos, sinó en la seva articulació al voltant d’un mateix procés d’acompanyament.
Més enllà de l’allotjament, l’objectiu és afavorir el sosteniment residencial, la vinculació, la convivència, l’exercici de drets i l’accés a oportunitats. Cada recurs es connecta amb el territori i adapta la intensitat dels suports per sostenir processos de protecció, inclusió i vida autònoma.
