El Servei d’Atenció al Risc d’Exclusió Residencial acompanya persones i famílies que tenen dificultats per mantenir el seu habitatge o que es troben davant una possible pèrdua de la llar. El servei actua de manera preventiva i ofereix una resposta especialitzada davant situacions de vulnerabilitat residencial. L’exclusió residencial no afecta un únic perfil de persones: pot afectar qualsevol llar i està travessada per factors econòmics, socials, administratius, familiars o de salut que interactuen de manera diferent en cada situació.
La intervenció comença amb una valoració de la situació residencial i de les necessitats de la unitat de convivència. A partir d’aquesta anàlisi, el servei ofereix informació, orientació i acompanyament per explorar alternatives, accedir a prestacions i ajuts, afrontar tràmits o incidències i reforçar les condicions necessàries per sostenir l’habitatge. Quan cal, també facilita la mediació i la relació amb altres recursos.
El SARER no treballa l’habitatge de manera aïllada. La resposta es connecta amb suports socials, jurídics, econòmics, laborals, comunitaris i de salut, d’acord amb les necessitats de cada persona o família. Aquesta articulació permet reduir barreres d’accés, ordenar els diferents recursos al voltant d’un mateix procés i construir respostes compartides que afavoreixin l’estabilització residencial, la inclusió i l’autonomia.
El servei té en compte com les desigualtats i les circumstàncies personals condicionen el risc residencial, i manté una vinculació estreta amb el territori. L’objectiu és actuar abans que la situació esdevingui una emergència, prevenir la pèrdua de l’habitatge sempre que sigui possible i construir alternatives residencials dignes i sostenibles quan calgui.
